vivavar
Escric sense freqüència, sense tema concret i per ningú en concret. Però, intento escriure cada setmana 3 o 4 posts, sobre temes Mac, iPhone, Apple, comentaris polítics i socials, música, vídeos, pelis i sèries i actualitat d'Internet (jeje, quasi res) i, bàsicament, pels que em conèixen al món 1.0, que ja escolten les meves crítiques i consells orals.
diumenge 1 de gener de 2012
dissabte 3 de desembre de 2011
2 dones crien un nen
He vist aquest vídeo sobre un noi de 19 anys d'Iowa (USA) que ha estat criat per 2 dones i parla a la Càmera dels diputats en contra d'una llei (resolució en aquest cas) per eliminar les unions civils al seu estat.
Per sort, ChacalEsceptico el va pujar traduït al castellà i així tots el podreu veure.
Etiquetes de comentaris:
homosexual,
lesbian,
marriage
Ubicació:
Catalunya, Espanya
dijous 24 de novembre de 2011
Les imatges queden per sempre
· "Around the world in 2000 pictures"
Video time-lapse d'imatges de diferents punts del món: Paris, Barcelona, Berlin, St Petersbourg, Shanghaï, Tokyo, New York and London.
dissabte 12 de febrer de 2011
dilluns 11 de gener de 2010
Charlie Barlett
Després de molt temps sense escriure res per aquí. Torno. Encara que, potser, no habia ni arrencat.Avui, he vist aquest film que no tenia ni idea de que anava ni sabia que havia sortit. És del 2007. No és una estrena, ha arribat a mi per trobarla en una pàgina de descarregues. La vaig baixar i m'he trobat a una bona peli.
En general no és molt original, però el personatge principal sí que ho és. M'agradat aquesta psicologia que empra el Charlie per manipular i/o satisfer als seus companys d'insti o altre gent per aconseguir ser aceptat. El que seria el control extern, cosa que m'ha recordat a Dexter.
Entretinguda i gens aburrida. La recomano per una tarda plujosa entre dilluns i divendres.
dissabte 13 de juny de 2009
I'm a cyborg but that's ok

I'm a Cyborg, But That's OK (싸이보그지만 괜찮아, Ssaibogeujiman Gwaenchanha). Aquests serien els títols de la pel·lícula, en castellà es diu "Soy un Cyborg".
Aquest és un film que tenia pendent feia temps i , fins i tot, l'Edu (un antic amic de l'escola) pel Facebook em va recomanar veure-la.
Primer de tot, és un film que per la gent acostumada al cinema convencional i que no acaba d'enganxar-se a altres métodes de narració el trobaren caótic i de primeres deixaren de veure-ho. Simplement els aconsello aguantar una estona més aquest moment, ja que, potser, al principi pogui semblar el fil argumental massa desordenat i incomprensible, però mica en mica es va aclarant i entenent tot.

La història tracta sobre una noia sud Coreana que ingresa en un psiquiàtric per desordre mental, secretament ella creu que és un cyborg (una màquina amb aspecte de persona, com els Terminator). A partir d'aquí ens veurem les històries de la seva estada psiquiàtric.
A mi em recordava, en certs moments, al llibre Tòquio Blues del Haruki Murakami. Al tipus de psiquiàtric de gent jove internada per trastorns no gens habituals (que jo sàpiga, clar) als del mon occidental.
Encara que la imatge i la fotografia es bastant bona, aconsegueix crear ambient de psiquiàtric, sense semblar ni tenebrós ni fantàstic, el fort de la pel·lícula és l'actuació dels protagonistes i el guió.
Així, sense més contemplació, en el meu rànquing cinéfil, aconsegueix un 8 sobre 10. Molt recomanable.
Aquest és el trailer del film:
divendres 26 de desembre de 2008
My Blueberry Nights

La darrera pel·lícula del director xinès Wong Kar-Wai, protagonitzada per Jude Law, la cantant Norah Jones, David Strathairn, Natalie Portman i Rachel Weisz, és My blueberry nights.
És una historia d'un bell i trist drama d'amor. La protagonista, Norah Jones, te un desencant amorós, i, per oblidar o escapar, marxa pel país (USA) treballant de cambrera. En les seves feines es va trobant amb vàries històries d'amor, les quals més tristes que la seva.
A mí m'agradat, tant l'història com les interpretacions, exceptuant Natalie Portman, tant ella com el seu personatge. Crec Rachel Weisz fa una gran interpretació, i la seva història és la que més m'ha agradat -o, la més trista-. La banda sonora molt be escollida, hi ha una cançó, The Story de Norah Jones que us recomano escoltar, i, per això, ua la deixo al final del post.
Finalitzant, és una bona opció per veure una vesprada plujosa. Jo li dono un 7 de 10.
El tràiler:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

